MARE I TERRA

MARE I TERRA

En la teva absència, em proposo imaginar-te,
tota la pell plena de paisatge etern,
volant la teva mirada cap al tard del cel;
els camps amb ales de rubors tendres,
i els camins com rius ataronjats
protegits d’arbres i muntanyes velles.
……..
Secretes paraules, als penells dits,
amb veu de brisa imaginària i errant.
Subtils pensaments teus
Tan lluny!
Murmuris que entreteixeixen les aigües!
Rumor| de |fulles verds i les seves branques!…
paraules teves.

………………

Imaginar-te omplint els meus records de tu,
com si jo no fos possible almón,
sense l’alè de la teva presència, que és la meva ànima,
i fa queels meus ulls llegeixin la teva imatge
i la meva mà escrigui el que exhala el teu amor:
“Bafs de capvespres i postes de sol”.

………….
En la teva absència, t’imagino com eres,
i vull ser com vas voler que fos:
estimant-te des de l’infinit del temps,
des de la rosada tendra d’una rosa
al fulgor de teu mirar després de les estrelles.

……….

José María Herrero i Sans